Cada any, el calendari s’omple de dies mundials dedicats a malalties, condicions de salut i causes socials. Des del Dia Mundial de les Malalties Rares fins al Dia Internacional del Càncer de Mama, passant pel Dia Mundial de la Diabetis, sembla que la comunicació de moltes organitzacions de pacients gira al voltant d’aquestes dates clau. Però, i si un dia desapareguessin tots aquests dies mundials? Què seria de la comunicació de les associacions?
La resposta és senzilla: si la comunicació depèn únicament d’aquests “moments estrella”, tindríem un problema. No perquè els dies mundials no siguin importants (ho són), sinó perquè reduir la comunicació a una sola data de l’any és una estratègia fràgil i poc efectiva a llarg termini.
El problema de la “comunicació enllaunada”
Els dies mundials tenen un efecte previsible: durant 24 hores, tothom parla d’una malaltia concreta. Les xarxes socials s’omplen de hashtags, els mitjans publiquen articles i les organitzacions llancen comunicats i esdeveniments. Però el 99% dels problemes que afronten els pacients no desapareixen l’endemà. Llavors, per què hauria de desaparèixer la comunicació sobre aquests temes fins l’any següent?
Si una organització només comunica quan el calendari marca “el seu” dia, està deixant passar 364 oportunitats per sensibilitzar, educar i mobilitzar la societat.
La fal·làcia de l’impacte massiu
Molts creuen que aquests dies el missatge arriba més lluny perquè hi ha una “finestra d’interès”. Però, sent sincers, la saturació informativa és brutal. Cada 28 de febrer, per exemple, totes les organitzacions de malalties rares competeixen per captar l’atenció del públic i dels mitjans. Com a resultat, les notícies es dilueixen i l’impacte real és menor del que sembla.
Una comunicació constant i ben estructurada permet generar consciència de manera sostinguda, en lloc de tractar de concentrar-ho tot en un sol dia i esperar que l’audiència recordi alguna cosa setmanes després.
La clau: una comunicació contínua i diversificada
El que realment és efectiu és mantenir una comunicació activa durant tot l’any. Aquí algunes estratègies que poden marcar la diferència:
- Campanyes temàtiques periòdiques: en lloc d’una sola acció anual, es poden fer campanyes cada trimestre o cada mes sobre diferents aspectes de la malaltia.
- Testimonis i experiències reals: humanitzar la comunicació amb històries de pacients permet mantenir l’interès i generar empatia.
- Col·laboracions amb mitjans i creadors de contingut: treballar amb periodistes, influencers i divulgadors pot ajudar a mantenir el tema en l’agenda més enllà del dia mundial.
- Formació i conscienciació contínues: l’educació no ha de ser un esdeveniment anual, sinó un esforç constant.
Els dies mundials són eines útils, però no poden ser la pedra angular de la comunicació d’una organització de pacients. Una estratègia basada exclusivament en aquestes dates és com intentar mantenir una planta regant-la només un cop l’any: no funciona.
Si de veritat volem canviar la percepció pública, influir en la política sanitària i millorar la qualitat de vida dels pacients, necessitem comunicació cada dia, no només quan el calendari ho dicta.
Potser és hora de preguntar-nos: estem comunicant per generar un impacte real o només per complir amb l’agenda?
